Testament en latin et en occitan, 14 mai 1554

Sur la Commune de Castelmary Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Testament en latin et en occitan, 14 mai 1554

Testament de Joan Bauguilh, du mas de la Barelhia, paroisse de Castelmary.

Archives départementales de l’Aveyron, 3 E 8141, fol. 21 (Joan Maliani, notaire).

Transcription de Jean Delmas :

« Au nom de Dieu et de la Sancta Trinitat, del Payre et del Filh et del Sanct Sperit, amen. Sacho tous presens et endevenidors que l’an de l’Incarnation de Nostre Senhor mil cinq cens quaranta quatre et lo XIIIIe jour del mes de may, Frances etc, en lo mas de la Barelhia et maiso delz heretiers de condam Johan Bauguil filh condam d’autre Johan deld. mas parroquia et juridictieu de Castelmari, diocesa et senescalia de Rouergue, personalmen constituit Johan Bauguil jeune filh condam d’autre Johan deld. mas, loqual consideran que non y a causa plus certana que la mort ny plus incertana que sa hora, consideran aussi a las causas celestialz et qu’es en sa perdiecha memoria, non-obstant que sia gravat de son cors, de son grat a fach et ordenat son darrie testamen et sa darrieyra voluntat coma s’ensec.

Permieyramen s’es signat del signe de la Cros, disen : In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Item a recomandada son arme a Dieu lo Payre, a la Verges Maria et a tous los sanctz et sanctas de Paradis, disen : In manus tuas, Domine, comendo spiritum meum, etc. Item vol que quant Dieu fera sa voluntat d’el, que l’arma se partira del cors que sond. [corps] sia portat a sancta sepoltura et al tombel de sos parens en lo simitery de la Vernha. Item vol que los jours de sa sepu[l]tura, novena et cap d’an una chescuna vegada sian appellatz et convocatz trenta cappelas, donan a ung chescun, chescuna vegada, dos s. t., sans reffectieu. Item vol que sia donat al bassi de las armas de Purgatory, en dos ans apres son deces, la quantitat de cinq cesties de blat segal per una vegada a Sanct Jolia. Item a la luminaria de Sanct Blasy II s., a la messa del Chipellet en lad. gleysa X d. t., a la luminaria de Sanct Sabastia de la gleysa de Castelmary XII d. t., a la luminaria de Sanct Amans de la Plancade X d. t., a la luminaria Nostra-Dama de Cabanes X d. t. per una vegada. Item vol et laysse per ung son obyt loqual funda et vol que sia celebrat chescun an lo jour de Sanct Johan-Batista en la gleysa de la Vernha per los cappelas de la parroquia de la Vernha et de Castelmari, alsqualz vol que sia pagada la soma de detz l. t., contan per l. vingt sols t. Et tant que lad. soma demorara a paga, que son heretie aja a paga asd. cappelas lod. jour de Sanct-Johan Batiste la soma de detz s.t. Item legavit jure institutionis a Ramonda Bauguilha sa sorre, molher de Peyre Carrie de Castelmari, la soma de vingt s.t. per una vegada et cum hiis etc. Item legavit jure institutionis a [Jehanne Bauguille sa sœur femme de] Peyre Carrie del mas de la Catussa la soma de vingt s.t. per una vegada et cum hiis etc. Item legavit jure institutionis a Caterina Bauguilha sa sorre la soma de doas l.t. per una vegada a la voluntat de son herethie. Item legavit a Anthonia Fabra delayssada de condam Johan Bauguil son frayre deld. mas, lay et quant se tornessa a-marida la soma de doas l. turn pagad[oira] per una vegada a la voluntat de son heretie. En tous sos autres bes, mobles et inmobles, presens et endevenedors, drechs et actieus ont que sian ny ont que non, a fach et ordenat [rayé remplacé par : institué] son herethie universal et general, a sçavoir est Johan Bauguilh filh condam d’autre Johan son nebot, loqual a nominat de sa proprya boca per loqual... Et aysso es son darrie testamen etc., loqual vol que valha per maniera de testamen ou codicille etc. Et si aliud, etc., cassans etc., rogans etc. De quibus etc.

Presens Jacme Fabre, Guilhem Vaquie filh de condam Peyre Vaquie de Castelmari, Johan Fabre may vielh filh de Peyre deld. mas de la Barrelhia, Peyre Masars, filh de Guilhem del mas de la Boria, Johan Jorda del mas de la Sabateria, Johan Ricard del mas de la Endervya et de my Maliani, not. » 

Vocabulaire :

Les lettres m. A. indiquent des mots ou des sens qui ne figurent pas dans le Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens de Louis Alibert. 

condam (m.A) devant un nom : feu

filh condam de : fils de feu

diocesa, s. f. (m.A.) : diocèse

senescalia : sénéchaussée

personalmen (m.A.) plutôt que personalament (Alibert)

non-obstant (m.A.)

gravat (m.A) : grevé

latin : “Au nom du Père, et du fils et du Saint-Esprit, amen” et plus loin : “En tes mains, Seigneur, je remets mon esprit, etc.”

se partir : se séparer

convocatz (m.A.) : convoqués

cappelas : prêtres

s. t. pour sols torneses : sous de Tours

reffectieu (m.A.) : repas (funèbre)

cesties : sétier, 70 litres

luminaria : luminaire, lampe d’autel

chipellet (m.A.) : chapelet

d. pour deniers

obyt : service funèbre

funda pour fonda

l. pour lieuras

latin sous-entendu : et hereditarie porcionis : “En outre, il légua par droit d’institution et de portion héréditaire...” et “et avec ceux-ci...”

delaissada (m.A.) : délaissée (veuve)

lay et quant (m.A.) : pour le cas où

turn.  pour tornesas

codicille : codicille, addition à un testament 

latin : “Et si autre chose” et “de ces choses...”

not. pour notary

Analyse de Jean Delmas : 

« Les testaments de ce secteur et de cette époque comportent une grande part de dispositions pieuses et en particulier des legs aux luminaires de la paroisse du testateur et des paroisses voisines. Le luminaire est désigné par le nom du saint devant l’autel duquel brûle la lampe. En général le testateur lègue une quantité d’huile “cart” ou “miech cart d’oly de noze”. 

Nous donnons à titre de curiosité la liste des luminaires nommés dans le registre de Joan Maliani, notaire à Castelmary, de 1544-1546. Blauzac : S. Marti, Nostra-Dama ; Cabanès : Nostra-Dama ; Castelmary : S. Sabastia ; Crespin : S. Robert ; Espinassole :  Sancta Quiteria ; La Plancade : S. Amans ; La Salvetat : Sancta Cros ; La Vernhe : S. Blasy, S. Cirici, Nostra-Dama d’Esperansa de la Perta ; Romette : Nostra-Dama ; Tayrac : S. Johan-Batista ; Villelongue : S. Salvy.

Ce sont les lieux de dévotion connus des paroissiens de Castelmary, La Vernhe et Tayrac, correspondant sans doute à leur secteur d’activité et de relations familiales.

Si la langue reste classique, elle manifeste une certaine fragilité : malgré l’édit de Villers-Cotterêts (1539), le latin réapparaît au début des legs faits à la famille du testateur. Les corrections (mises ici entre parenthèses) sont en français. Le notaire use d’ailleurs du français à côté de la langue d’oc et il passe définitivement en français au début de 1545. Les finales en -tion sont écrites en -tieu (juridictieu et actieus). Quelques finales féminines sont écrites -e au lieu de -a (arme et Plancade). »

Photo

Testament en latin et en occitan, 14 mai 1554
© Archives départementales de l'Aveyron (Rodez)

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...