Charte (carta) en latin et en occitan, mai 1247
Introduction
Charte (carta) en latin et en occitan, mai 1247
Grimal de Paris et Ozeliens, sa femme, seigneurs de Castelmary, exemptent les habitants de ce lieu des impositions, sauf de l’aide aux quatre cas et des divers droits seigneuriaux (banalités, amendes, droits de justice).
Archives départementales de l’Aveyron 37 J 46, copie du 30 août 1525.Il existe une autre copie, fautive, du 11 avril 1693, établie, semble-t-il, d’après l’original (37 J 46) et deux copies partielles de 1774-1775 (37 J I fol. 53 et fol. 362 vo). Nous les avons consultées toutes trois pour vérifier celle de 1525.
Transcription de Jean Delmas :
« Anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo septimo, mense maii. Conoguda causa sia a totz homes que aquesta carta veyran et ausiran que En Grimalh de Paris et ieu Na Ozeliens sa molher, senhor de Castelmary, per nos et per los nostres que adenant y seran de bon cor et de bona volumptat, no forsatz ny dessaubutz be donan et autrejam, ab aquesta present carta, entieyra et perdurabla franquetat per totz temps a totz los proshomes elz scacgas del questel de Castel-Mary, ad-aquels que so aras ny per adenant seran eld. castel, en aytal manieyra que neguns hom ny neguna femma deld. Castel non sia tengut a nos ny als nostres de dar talha ny tolta ny questa per negun ny neguna occasio, sal aytan que sel nos ol senhor o la senhoressa del castel, que par adenant y seran, volia passar oltra-mar ou maridar sa filha ou sa sor o sel senhor volia comprar son premier caval ou se sos cors era stat pres que ly home del castel luy donesso a bon esgard et a bona conoguda de proshomes et totz lo comunals del castel son tengutz a nos ens prometo que totz ensems et cascuns per se lo senhor ou la senhoressa del castel ou aquel que per lor y sera, deffendo, capteno de plach et de guerra de totz homes contra totz homes que ly volguesso far ou ly fecesso forssa ou deshered ou de mesura a la afar del castel ou de la honor, salva la honor de la gleysa de Rodes en totas causas. Et nos retenem per nos et per los nostres el davan dich castel las nostras drechuras, so-es assaber lo forn el truelh els clams e las justicias per entier del cop del cotel ou de peyra que sanc y aja, ou de femma maridada que sia trobada an home, ou de molheret que sia trobat ab femma sieysanta solz d’encorreguda ; de cop de ponh ses sanc sept solz ; de tot clam pueys que serra vengut davan senhor tres solz ; d’ome auscire ou de pieusela raubir ou d’autra femma barrejar lo corps encorregut et l’aver de tot labras, volen que sia tengut, tant a nos que quant a lor, segon las costumas de la Cieutat de Rodes que son encartadas et se nos metem negun homme del castel a fisanssa deven l’en gitar a bona fe sans damp de luy. Aysso foc fach al Castel-Mary lo mecres davant Pantacossa, en la gleysa de Sanct-Sabastia, en la presentia de frayre Veysia, per la gracia de Dieu avesque de Rodes.
Presentibus Brengario Sentuli, canonico Ruthenensi, Magistro Guillermo Cauleti archipresbitero Aureliasensi, Petro capellano curato de Pradinas, Marfredo d’Escoralha, Deodato del Calsin (?) clericis Bestors del Castel-Mary, N’Ysarn de Mejanel, Brenguier de Villalonga, Ramundo Ademar militibus, Bestrys jove, Guillem Adhemar, N’Aldeguier Folc de Sanct-Joan domicellis et multis aliis. Et totz ayssy son juratz davas ambas partz sobre Sans Evangelis toquatz que en-ayssi fos gardat et tengut coma es script en aquela carta. De una part jurero Grimalh de Paris et Madama Ozeliens, d’autra part jurero P. Ymbert, B. Ymbert sos fraires, P. Enjalbals, En Durand de Frayssenet consols per lo castel et per lo mandamen, ieu Arnalh de Peyrussa rictor de la gleya de Cambolas, clergues del avesque de Rodes scrisi per mandament de luy ; et per tal que aysso aja major fermetat ieu Grimals de Paris sageli aquesta carta an mo sagel. »
Vocabulaire et traduction :
début en latin : l’an du Seigneur 1247, au mois de mai.
adenant : plus tard, à l’avenir
volumptat : volonté
autrejam : octroyons
perdurabla : pour toujours
franquetat au lieu de franqueza : franchise
proshomes : honnêtes gens
elz scacgas (lecture de 1693 : als escargas) pour et los estatjans : et les habitants
questel pour castel : château
per a denant : désormais
dar : donner
talha : imposition
tolta : perception
questa : redevance
sal, salva : sauf, sauve
oltra-mar : outre-mer
caval (1693 : chaval) : cheval
esgard (1693 : regard) : décision
lo comunals : la communauté
ens (1693 : et nos) : et nous
capteno : défendent
plach (1693 : plaitz) : procès
deshered : ?
afar :
honor : domaine
drechuras : droits
truelh : pressoir
clams : plaintes
justicias : droits de justice
femma (1693 : meilleure forme fenna) : femme
molheret (1693 : meilleure forme molherat home) : homme marié
d’encorreguda : de peine (1693 : de cognoguda : de jugement)
ausire : tuer
raubir : ravir, enlever
barrejar : violer
labras (1693 : labien), meilleure forme labias : blessures ?
Cieutat : Cité
encartadas : enregistrées, insérées
a-fisanssa (1693 : a-fiansa) : à confiance, à garantie ?
gitar : délivrer ?
damp : dommage
En latin : présents Brenguier Sentol, chanoine de Rodez, Maître Guilhem Caulet archiprêtre de Millau (copie de 1693 : Amilhacensi), Peire prêtre curé de Pradinas, Maffre d’Escoralha, Daudé del Calsin, clercs... Raimond Ademar chevaliers... damoiseaux et beaucoup d’autres.
N’Ysarn de Mejanel (1693 : N’Isarii de Mirabel)
Bestrys (1693 : Bestours)
script (1693 : escrich) : écrit
En Durand de Frayssenet (1693 : En Daurde Frayssinet)
consols : consuls
mandamen : ressort, territoire sur lequel s’exerce une autorité
Cambolas : Camboulazet
scrisi : j’ai écrit
mandament : ordre, autorité
sageli : j’ai scellé (cette charte avec mon sceau)
Analyse de Jean Delmas :
« Il existe au moins quatre copies de cette charte, qui fut octroyée par les seigneurs de Castelmary aux habitants de ce lieu (1525, 1693, 1774-1775) et qui fixait les droits et les devoirs des parties. Nous éditons la copie la plus ancienne, la moins fautive. Elle est publiée ici pour la première fois.
Le seigneur exempte les habitants de toute imposition à son profit, mais se réserve l’aide aux quatre cas (passage outre-mer, mariage de fille ou de sœur, premier équipement militaire et captivité), la banalité du four ou du pressoir, les droits de justice (coup de couteau ou de pierre, avec effusion de sang, adultère, coup de poing sans effusion, etc.), la justice concernant les meurtres, les enlèvements de jeunes filles et les viols, pour lesquels on se conformera aux coutumes de la Cité de Rodez, etc. »
Carta en latin e en occitan, Castèlmarin, mai de 1247