Las bèstias que volián partir a Roma

Collecté en 1995 Sur les Communes de Capdenac-Gare, Montsalès Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Vous reconnaîtrez là une version particulièrement originale du conte des “"Musiciens de Brêmes"” (conte type n°130 de la classification internationale d’'Aarne et Thompson), très éloignée au demeurant de la version popularisée par Grimm que l'’on trouvait dans certains livres scolaires du début du siècle.

Paulette et ses frères et sœœurs tiennent ce récit de leur père. (CORDAE)

Son

Paulette MOURGUES

née Belvèze en 1930 à Montsalès, décédée en 2018.

Transcription

Occitan
Français
« Aquò èra dins lo temps que las bèstias parlavan.
Alèra parlavan corament e ara las entendèm pas parce que benlèu las sabèm pas escotar…
Aquò èra un cat que aviá metut dins l’idèia de partir a Roma.
Alèra un matin se prepara, pren la museta e se’n va.
E tròba lo gal.
“Cocoricò ! Cocoricò ! End vas, caton minon tan polidon ?
– Vau a Roma !
– Me volriás pas prene ?
– A non aquò’s luènh, poiriás pas córrer.
– A ! Farai ben !
– E ben te cal venir !”
Se’n va un bocin pus luènh, tròba l’auca.
“Coan ! Coan ! End vas, caton minon tan polidon ?
– Vau a Roma !
– Me volriás pas prene ?
– A non que poiriás pas córrer !
– A ! Farai ben !
– E ben te cal venir !”
Se’n van enquèra un bocin pus luènh e trobèron un anhèl.
“Bèèèèè ! Bèèèèè ! End vas, caton minon tan polidon ?
– Vau a Roma !
– Me volriás pas prene ?
– A non poiriás pas córrer !
– A ! Farai ben !
– E ben te cal venir !”
Se’n van, contunhan totes ensemble e trobèron lo lop.
“Oooooo ! Oooooo ! End vas, catàs minàs tan polidàs ?
– Vau a Roma !
– Me volriás pas prene ?
– A non que poiriás pas córrer !
– A ! Farai ben !
– E ben te cal venir !”
Se’n van totes ensemble.
Lo lop se teniá totjorn contra l’anhèl e, de temps en temps, èra aquí que fasiá :
“Oooooo ! Ooooooo ! Ne manjariái ben un bocin ! Ne manjariái ben un bocin !”
Lo cat se vira :
“Fai atencion, lop, que se sòrti lo cotèl d'a la pòcha, vas veire !”
Contunhan. E totjorn lo lop s’aprochava de l’anhèl.
“Oooooo ! Oooooo ! Ne manjariái ben un bocin !”
Lo cat sòrt lo cotèl d'a la pòcha e tuèt lo lop.
E après se'n anèron tranquilles.
Alèra contunhèron de córrer tota la jornada, tota la jornada.
Lo ser, arribèron dins un bòsc qu’èra ben bèl e espés, e espés… E èran lasses… E n’avián un sadol…
E alèra lo moton di(gu)èt al cat :
“Tus qu’es degordit, mònta al cap d’un aure veire se veses un ostal empr’aquí, pas tròp luènh !”
Lo cat mònta al cap de l’aure :
“E ! Vesi pas res !
– Mònta un bocin pus naut !
– Mès que soi al cap !
– E ben tòrna davalar !”
Contunhèron. Trobèron un aure qu’aviá l’èr d’èstre un bocin pus bèl.
Lo moton di(gu)èt al cat :
“Tòrna montar al cap d’aquel aure veire se veses quicòm, un lum empr’aquí !”
E alèra lo cat tornèt montar al cap de l’aure.
“Veses quicòm ?
– E non !
– Mònta un bocin pus naut ! Veses quicòm ?
– Vesi un lum alai luènh, luènh, luènh !
– E ben li cal anar !”
Alèra li van. E en arribent al ras d’aquel ostal, entendèron del bruch, e de la musica, e un tapatge, e dels lums pertot.
“Mès enfin qu’es aquò que se passa ?”
Alèra agachèron pel trauc de la serrura e vegèron del monde que fasián fèsta.
Alèra di(gu)èron :
“Cossí anèm far ? Nos calriá dintrar !”
Tustavan ben a la pòrta mès los entendián pas.
Alèra lo cat di(gu)èt al moton :
“Tu que as lo cap dur, desfonsa la pòrta !”
E lo moton recuolèt de dètz passes. Fotèt un còp de cap per la pòrta : la pòrta per l’ostal.
E alèra aquel monde agèron talament paur que se'n anèron.
Bòn. Elses dintrèron e alèra mangèron, beu(gu)èron.
E après di(gu)èron :
“Nos cal anar nos jaire ara !
– E ben cossí anèm far ?”
E lo cat di(gu)èt :
“Tus moton, que aimas d’èstre al dur, n’as pas qu’a jaire jos la taula !
Tus auca, que aimas d’èstre plan fresqueta, n’as pas qu’a jaire dins l’ai(gu)ièra !
Tus gal, que aimas d’èstre en l’èr, n’as pas qu’a jaire sus la barra de la chimenèia !
E ieu que aimi d’èstre plan caudet, me vau jaire per las cendres !”
Bòn, se jason.
Lo lendeman matins arriba.
Aquò èra de bandits que èran dins aquel ostal, que fasián ripalhas.
E lo lendeman matin n’i a un que di(gu)èt :
“Nos calriá ben anar veire quand mèmes çò que se passèt ièr a ser.”
E alèra n’i a un, lo pus coratjós, que arriba per veire qu’èra aquò que lor aviá arribat la velha. Dintra, se’n va a la chimenèia per veire se i aviá del fuòc enquèra, lo cat amb las grifas lo grapinhèt per las cambas.
Agacha la barra de la chimenèia, se lo fuòc fumava : lo gal li caguèt dins la boca.
Se’n va a l’ai(gu)ièra per se lavar la boca : l’auca li planta lo bèc dins lo trauc del cuol e lo tustèt amb las alas.
L’autre, quand vegèt aquò, se’n volguèt anar, lo moton, quand passèt per la pòrta, li te fot un còp de cap per l’esquina, l’envoièt a dètz passes.
Alèra tornèt trobar tot son monde, aquel bandit, los autres li di(gu)èron :
“Alèra qué li aviá dins aquel ostal ?
– A ! Me’n parlètz pas ! I tornaretz vautres se volètz, mès ieu li tòrni pas !
Soi arribat, soi volgut anar a la chimenèia, lo cardaire m’a cardadas las cambas ambe de las cardairas. Lo maçon m’a fotut una truèlada de mortièr dins la boca, soi anat a l’ai(gu)ièra per me refrescar la boca, lo cordonièr m’a plantat una alzena dins lo trauc del cuol e m’a tustat ambe las semèlas de cuèr. E lo faure m’a fotut un còp de martèl per l’esquina. Li tornaretz vautres, veiretz çò que se passa, mès ieu li tòrni pas !”
E se'n anèron après, aquò se passèt bien jusca Roma.
Anavan a Roma, los autres.
Enquèra son pas tornats. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...