Portar sul cap

Collecté en 2000 par IOA Sur la Commune de Campouriez Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Quand on n'avait pas de citerne, il fallait aller chercher l'eau à la source, au puits (potz) ou à la fontaine (fònt, grifol), dans des seaux (siaus, farrats) posés sur la tête à l’aide d’un cachau ou transportés au moyen d’un cerceau, d'une corde passée derrière le cou ou d'un petit joug (còrcha).

Ethnotexte

Denise BRASSAC

née Carmarans en 1925 à Campouriez.

Transcription

Occitan
Français
« La mamà de l’òme portava sul cap amb un coissin, un cachau. Un boirèl, la sopa… Anavan sovent portar la sopa defòra… Portava la sopa sul cap, sul cachau e quauques còps aviá un boirèl a la man. Amai una tanta que gardèrem, anava gardar las cabras – qu’aviam doas o tres cabras – tornava e portava un fais de bròcas sul cap, sul cachau.
Lo mèstre nos disiá que, quand las vesiam, aquelas mametas que èran cargadas, las caliá adujar e sustot lor caliá dire bonjorn.
Per l’ai(g)a atanben. Aviam un siau de coire. Aviam una silha de coire atanben, la portavan a la man, aquela d’aquí, mès lo farrat, lo metián sul cap. I aviá un parelh de vesinas qu’o fasián. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...