L'ase per portar las castanhas
Introduction
En Rouergue, les terrains cristallins de moyenne altitude, comme les ségalas de granit (barena) ou de schiste (sistre) et les rougiers étaient propices au castanhièr, arbre à pain du pauvre.
On ramenait les châtaignes de la châtaigneraie (castanhal, castanhau) dans de longs sacs appelés biaças, à dos d'âne (ase).
Ethnotexte
Marie-Louise GRANIER
née Zamora en 1931 à Brommat.
Transcription
Occitan
Français
« Lo grand-paire anava amassar las castanhas. Aquò èra lo grand rapòrt de l’ostau, las castanhas. Aviá bèlcòp de castanhaus.
Nautres, ramassaviam las castanhas, ne ramassaviam prossas, un grand sac, lo metiam jos un ròc per escondre un pèu e, lo lendeman o quauques jorns aprèssas, las anaviam cercar.
Preniam l’ase, ieu acompanhave mon grand-paire atanben. O metiam en biarças, aquò èra de sacs lòngs que metiam coma aquò sus l’esquina dels ases. »
Nautres, ramassaviam las castanhas, ne ramassaviam prossas, un grand sac, lo metiam jos un ròc per escondre un pèu e, lo lendeman o quauques jorns aprèssas, las anaviam cercar.
Preniam l’ase, ieu acompanhave mon grand-paire atanben. O metiam en biarças, aquò èra de sacs lòngs que metiam coma aquò sus l’esquina dels ases. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...