La cabra e los cabridons

Collecté en 2001 par IOA Sur la Commune de Bor-et-Bar Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Ce conte est classé AT 123, selon la classification internationale Aarne-Thompson permettant l'indexation des contes populaires par contes-types.

L'histoire se termine bien mais elle contient une morale implicite visant à donner une leçon de prudence aux enfants.

Louis tient ce conte de sa maman, Rose Marty, originaire du Mas del Riu de Saint-André de Najac.

Son

Louis CARLES

né en 1926 à Bar.

Transcription

Occitan
Français
« La cabra qu'aviá de cabridons… Aviá tres cabridons e caliá que sorti(gu)èssa per anar manjar. E lor di(gu)èt… Abans de partir, lor di(gu)èt :
“Me'n vau, barri la pòrta mès sustot dubri(gu)ètz pas a degús ! Dubriretz pas que a ieu, quand tornarai, vos farai veire la pata blanca. Aquí me dubriretz !”
Bòn, la cabra se'n va mès lo lop, qu'èra rescondut aquí a costat, aviá entendut.
Alèra lo lop, quand la cabra sia(gu)èt partida, se'n va al molin e, ambe de farina, se passèt de farina sus la pata e se'n va tustar a la pòrta dels cabrits.
E los cabrits di(gu)èron :
“Mòstra pata blanca ! Fai veire la pata blanca, se vòls que dubriguèm !”
E lo lop qu'aviá de farina sus la pata, fa veire sa pata e los cabridons dubri(gu)èron, pardí.
Malurosament, lo lop ne trapèt dos, los mangèt. L'autre se rescondèt dins la caissa de la pendula e lo lop lo po(gu)èt pas atrapar.
E quand la cabra tornèt, pardí, lo qu'èra dins la caissa de la pendula sorti(gu)èt e la cabra li demandèt :
“Ont son los frairons. Ont son passats ?
– E ben paura mamà, ço ditz, lo lop es vengut e los a manjats.
– Ah ! Quel brigand !,ço ditz, es vengut e los a manjats ?”
La cabra tòrna sortir e vegèt lo lop aval que dormissiá pas lènh de Viaur.
Se di(gu)èt :
“Atends, del temps que dormís…”
La cabra pren un parelh de cisèus, i dubrís lo ventre, sòrt los dos cabridons qu'èran enquèra vius, i te romplís lo ventre de pèiras, tòrna cóser e se'n tòrnan.
E quand lo lop se revelhèt, qu'agèt pro dormit, agèt set, senti(gu)èt qu'aquò i pesava, aviá set, aviá set, se'n va a Viaur. Se penja per beure e las pèiras… Lo contrapés de las pèiras i monta al cap e crap !, lo lop tombèt dins l'ai(g)a e se neguèt. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...