Los masucs

Collecté en 1991 par CORDAE Sur la Commune de Aurelle-Verlac Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Selon un calendrier immuable, les bêtes montent sur l'Aubrac le 25 mai et en redescendent pour la Sent-Guirald (Saint-Géraud), le 13 octobre. Elles passent la belle saison dans des pâturages d’altitude appelés montanhas.

Dans les burons (masucs), on fabriquait jadis la fourme d'Aubrac.

Ethnotexte

Benoît FALQ

né en 1924 à Mazes d'Aurelle-Verlac, décédé en 2020.

Transcription

Occitan
Français
« Sus la comuna, benlèu n'i aviá dètz o dotze : La Landa als Cats, la montanha de Teofila, aquela de Laurenç, de Gérard Petit, Altatèsta, la montanha del Bornhon, Casalets, Lo Trap-Nalt, a Gropatatge i molzián atanben…
Aquò èra pas de monde riches ni mai ni mens mès aquò èra ben de gròssas bòrias qu'avián de montanhas. Moncan, aquò èra totjorn los Auguy, Lo Bornhon, aquò èra los Miquèl.
Dins las annadas 34 o 5, èra rare que n'i agèssa una que molzèssa pas.
Las vacas venián del causse. Altres còps i aviá pas gaire de vacas aicí. I aviá Lo Bornhon que las fotián a lor montanha, Alazard de Viurals aviá las siás tanben, amai Auguy de Moncan n'aviá qualqu'unas, una vintena.
Donavan las vacas per mólzer e pagavan pas l'estiva. Lo patron de la montanha gardava lo fromatge. De mon epòca, encara lor balhavan sièis quilòs per vaca o cinc, s'èran bonas de lach. Apelavan aquò l'afermatge de las vacas. E lo temps de dabans, encara pus vièlh, on les tierçait. Una vaca que balhava trenta quilòs de fromatge, i aviá 10 quilòs pel patron de la montanha, 10 per lo de las vacas e 10 pels òmes. Apelavan aquò tierçar. Se una vaca èra pas bona, la tierçavan pas. Aquò s'arrestèt dins las annadas 30 empr'aquís, sai que… Lo que montava las vacas aviá lo fromatge per manjar l'ivèrn.
I aviá de personèl, a l'epòca. Los pus degordits anavan a París l'ivèrn mès totes o èran pas bien… Ieu assagère en 47 mès i po(gu)ère pas far. Quand vegère pas pussas de vacas, me langui(gu)ère. Fa(gu)ère pas que lo bonhat un ivèrn. Aviái l'esquina que se'n èra plomada ! Di(gu)ère al patron : “Aquò farà ! S'as pas que de trabalh atal…” Tornère atacar enç'aval. Ai pas avut enveja d'i tornar res. Aquò m'a pas tornat a l'idèia. Aquò èra penible. O caliá tot far a la pala, a l'epòca. De carbon, aquí après la guèrra, n'i aviá pas talament, i aviá de boès. Tornère davalar e di(gu)ère : “Ara saurai cossí aquò es.” »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...