Lo Drac

Collecté en 1991 par CORDAE Sur les Communes de Aurelle-Verlac, Pomayrols Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Le Drac ou Drap est un personnage fantastique parfois farceur ou moqueur, souvent inquiétant. Il avait la faculté de se transformer en personne, en animal ou en objet. Esprit aquatique chez les Romains, on disait qu'il était le fils du Diable.

Le récit de Célina est à rapprocher des témoignages collectés en Carladez évoquant la caça volanta ou lo camin de las armas, errance éternelle des âmes n'ayant pas trouvé le repos. Dans le sud du département, les bruits nocturnes inexpliqués étaient appelés tenèbras.

Ethnotexte

Célina, Judith (sœur Procule) NAUJAC

née en 1907 à Pomayrols.

Transcription

Occitan
Français
« Lo Drac, oh oui, se'n parlava del Drac !
Nòstre vesin aval, aquò èra lo moliniá de La Torre, lo Mèrle qu'apelavan, aviá tres muòlas e lo Drac pareis que las li preniá dins la nuèch, las li anava far trotar e, lo matin, quand arribava, las trobava totas en susor.
I aviá una tanta atanbens que me disiá, que me contava qu'aviá ausit, qu'entendián lo Drac. L'entendián. Per exemple, aquò èra ben lo Drac, aquò… Entendián tot en un còp coma se butavan atal dins l'èrt de bestial. Fasián córrer de bestial. I aviá las esquilas, li aviá tot aquò.
De còps entendián d'enfants coma quand venon de l'escòla ambe d'esclòps, cridavan, s'amusavan.
Disián qu'aquò èra lo Drac, aquò. Vesián pas res mès entendián aquò, lo jorn.
Apelavan aquò lo Drac. Disián qu'aquò èra lo Diables. I cresián un còp èra al Diables, ara ne parlam pas plus. Se passava d'afaires atal. »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...