La cançon de Viurals
Introduction
Cette chanson a été écrite par une institutrice de Verlac sur l'air du "Se canta". Il y est question de deux célibataires de Vieurals et de Pierre Lacroix, cabretaire et père de notre informatrice.
Les deux célibataires de Vieurals écrivirent la réponse qui fut également publiée dans L'Auvergnat.
Ethnotexte
Albertine LAPORTE
née Lacroix en 1894 à Vieurals.
Transcription
Occitan
Français
« “Viurals es antique,
Es très bien plaçat,
Dins mai d'un cantique,
L'avián ben cantat.
Los gens son aimables,
Pas un pièl falsonièrs,
Son bien caritables,
Pel monde estrangièr.
Aiman la Republica,
Bien que i aja un rei,
Lo mèra replica,
Pièi el se'n rei.
I a un famús bartabèla,
Que n'es un pauc simplàs,
Que l'apèlan Flanèla,
A quaranta ans passats.
L'altre ser, sens rire,
Charles l'an nommat,
Podètz totes creire,
Qu'es plan batejat.
I a un molon de filhas,
Prèstas a maridar,
Supèrbas e gentilhas,
Nos caldrà i anar.
I a un famús cabretaire,
Que l'apèlan Lacroès,
El canta pas gaire,
Mès sa cabra a bona voès.”
Cette chanson a été faite quand j'allais à l'école, sept ou huit ans.
Aquò's una ancièna institutriça de Verlac que l'aviá facha. Aquò èra per se trufar de dos junes òmes que èran a maridar e que trobavan pas. Un s'apelava Josèp e l'altre s'apelava Joan-Pierre. Marcilhac totes dos, pas dos fraires mès…
Li repliquèron sus L'Auvernhàs la setmana d'après.
“L'avèm maridada,
La nòstra Girmanon,
Èra fiançada
A mai d'un garçon,
Totes se'n batián,
Totes la volián.
Lo jorn de la nòça,
Totes sus la pòrta,
Fasián la grimaça,
Coma s'èra mòrta.
Sans tambor ni trompeta,
Li di(gu)èt lo curat :
Fasquètz pas pus la nica,
Pas pus de libertat !” »
Es très bien plaçat,
Dins mai d'un cantique,
L'avián ben cantat.
Los gens son aimables,
Pas un pièl falsonièrs,
Son bien caritables,
Pel monde estrangièr.
Aiman la Republica,
Bien que i aja un rei,
Lo mèra replica,
Pièi el se'n rei.
I a un famús bartabèla,
Que n'es un pauc simplàs,
Que l'apèlan Flanèla,
A quaranta ans passats.
L'altre ser, sens rire,
Charles l'an nommat,
Podètz totes creire,
Qu'es plan batejat.
I a un molon de filhas,
Prèstas a maridar,
Supèrbas e gentilhas,
Nos caldrà i anar.
I a un famús cabretaire,
Que l'apèlan Lacroès,
El canta pas gaire,
Mès sa cabra a bona voès.”
Cette chanson a été faite quand j'allais à l'école, sept ou huit ans.
Aquò's una ancièna institutriça de Verlac que l'aviá facha. Aquò èra per se trufar de dos junes òmes que èran a maridar e que trobavan pas. Un s'apelava Josèp e l'altre s'apelava Joan-Pierre. Marcilhac totes dos, pas dos fraires mès…
Li repliquèron sus L'Auvernhàs la setmana d'après.
“L'avèm maridada,
La nòstra Girmanon,
Èra fiançada
A mai d'un garçon,
Totes se'n batián,
Totes la volián.
Lo jorn de la nòça,
Totes sus la pòrta,
Fasián la grimaça,
Coma s'èra mòrta.
Sans tambor ni trompeta,
Li di(gu)èt lo curat :
Fasquètz pas pus la nica,
Pas pus de libertat !” »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...