Las borrudas del curat

Collecté en 1998 par IOA Sur la Commune de Ste-Geneviève-sur-Argence Voir sur la carte
J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

La foi n’empêchait pas les paroissiens d’ironiser sur l’institution religieuse, ses rites et ses serviteurs.

Dans cette histoire drôle, Antonin évoque la crise du phylloxéra et donne un terme occitan spécifique, celui de borruda désignant un petit fagot de plants de vigne.

Ethnotexte

Antonin CHAMPAGNAC

né en 1913 au Cros de Ronesque (15), décédé en 2010.

Transcription

Occitan
Français
« Ambe lo filloxèra, totas las vinhas secavan. Dins nòstre país, n’i aviá que avián un cairat de vinha. Lo mai que n’avián, aquò èra les curats. Lor caliá del vin per dire la messa. N’i aviá que avián conservadas de vinhas e, amb un bocin de sirment, podián far un pè.
Qualques pès arribèron dins lo país e mossur lo curat sia(gu)èt lo premièr servit. Aquelses plants èran estacats per vint-a-cinc. Aquelses paquetons, les apelavan de borrudas. Nòstre curat n’aviá reçaupudas qualqu’unas, una quarantena. E les altres encara n’avián pas, esperavan. Lo curat metèt aquò dins la sot de las aucas.
Lo campanièr, un vielhasson que s’apelava Toenon, passava tres còps per jorn davant aquela sot. El, la siá vinha aviá secat atanben. Caliá esperar. Las vesiá, aquelas borrudas, aquò li fasiá enveja. Un jorn, ne'n prenguèt doas o tres. Aquò se coneissiá pas. Mès, arribèt que las prenguèt totas.
Un bèl jorn, la prima, quand calguèt plantar aquò, lo curat trobèt pas pussa borruda. Fa(gu)èt pas de bruch mès se di(gu)èt :
“Pascas apròcha e, al confessional, s’acusaràn ben !”
La setmana santa arribèt, lo curat confessèt lo monde mès lo campanièr, un òme de glèisa, èra pas vengut…
“Toenon rescond quicòm…”
Quand Toenon venguèt sonar l’angèlus del ser, montèt al cloquièr e, coma aquò èra la velha de Pascas, fotèt una bona campanada. Quand tornèt davalar, mossur lo curat èra aquí :
“Toenon, i a quicòm que va pas, encara siás pas vengut confessar…”
Toenon di(gu)èt pas res.
“Aquò seriá pas tu que m’auriá presas las borrudas de còps ? Aquò’s ben tu que m’a presas las borrudas ? Aquò’s un grand pecat ! Tu, m’as fach aquò ? A ieu que t’ai facha far la premièira comunion ? Aquò te costarà car. Te farai pas venir les gerdarmas mès deman, quand davalarai de far lo sermon, tu, montaràs a ma plaça e t’acusaràs davant tot lo monde que aquò’s tu que as presas las borrudas !”
Toenon respondèt pas res.
Lo lendeman, lo curat di(gu)èt :
“Ara, Toenon va montar aicí a ma plaça, a quicòm a vos dire…”
Toenon montèt e di(gu)èt :
“Mossur lo curat me prega de vos dire que, aquesta annada, va maridar totas las filhas de la parròquia, de la pus jove a la pus vièlha.”
Lo curat :
“De qué ? De qué ? E las borrudas, ne parlas pas de las borrudas ?
– E ben las borrudas coma las altras !” »

Pas de traduction pour le moment.

© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...