J'apporte des précisions ou
je demande la traduction >

Introduction

Enregistré durant l'automne et le début de l'hiver 1980 sur le canton d'Alban (81) par Alain Roussel et Yves Couderc de l'Institut d'estudis occitans Sud-Avairon de Saint-Affrique.

Publié en 1981 dans Contes tradicionals en occitan (1) de la collection Cèrcapaïs.

Les enregistrements originaux sont conservés au CORDAE La Talvera à Cordes (81).

Son

Louis SOUYRIS

né le 28 juillet 1904 au Terral, de Miolles (81). Du Terral, de Miolles (81)

Transcription

Occitan
Français
« A-n-aquel ostal, ne sonhavan pas gaire de pòrcs : ne sonhavan pas qu’un per far masèl.
Mès podètz creire que vos garantissi que n’èra pas malerós : èra sonhat coma un mainatge.
Alara veniá polit, pardí, en efèct.
E, un bon jorn, entendèt que parlavan entre eles.
E l’òme disiá a la femna : “leu cresi qu’es pro prèste, lo nos cal tuar, lo nos cal tuar deman.
– E ben es entendut.”
Alara, aquò èra decidat.
Mès que lo pòrc Pincon entendèt e se met a fotre de còps de nas a-n-quela pòrta, e dringa dranga !, e finiguèt per la dobrir e desraba defòra.
E pus luònh, alai, te trapa la pola Pia. 
Fasiá : “Caracacacà, caracac !
– De qué as pola Pia ?, ie diguèt. Siás ben fòrt contenta uòi.
– Òc, ie diguèt, me cal plan cantar que es lo dernièr jorn, paure enfant ! Pareis que nos devon tuar totes dos deman e nos fotràn dins la pairòla ensemble.
– Ò ieu, ie diguèt lo pòrc Pincon, me’n vau. Se vòls venir, farem camin ensemble.
– E ben çò mème.”
Pus luònh, trapèron l’auca Crestiena.
Fasiá : “Ca... ac, ca... ac !
– E qué fases aquí, de qué cantas ?
– Es lo dernièr jorn, ie diguèt, paure !, deman nos tuan totes.
– Ò, ie diguèt, nautres ie demoram pas. Se vòls venir, vèni… mès nautres ie demoram pas.”
E, pardí, tot aquò fot lo camp.
E aviá paur lo pòrc Pincon. I anava a grand batan, sabes que tirava.
La pola Pia, per ie téner pè darrèr, fasiá ambe las patas e las alas tant que ne podiá e l’auca èra pus luònta, alà.
Tot un còp, comença la pola Pia de se fachar. Ie diguèt .
“Pòrc Pincon, soi lassa !
– Anem, ie diguèt, mònta sus l’esquineta, te farai una pauseta.”
E l’auca, quand vegèt que la pola èra tanplan :
“Pòrc Pincon, soi lassa !
– Monta sus l’esquineta, ie diguèt, te farai una pauseta.”
E totas doas amont, a chaval.
E lo pòrc Pincon n’anava. Corriguèron tot lo jorn.
Sus la boca de la nèit, se sarrèron d’una cabana aquí, que anava èsser nèit, e decidèron de dormir aquí.
Mès la pola Pia diguèt al pòrc Pincon :
“Auràs pas de palha per te jaire tu ?
– Ò !, ie diguèt, te socies pas ! Quatre còps de nas aquí per tèrra, aplani e, ça y est, aquí ai lo lièch fach.”
Ela ie diguèt :
”leu s’agís que i age un tanòc que ie m’pòsca arrapar dessús, aquí soi fòrt bien.”
E l’auca ie diguèt :
“Vos’n faguètz pas per ieu, ieu, sitôt arribat, pausi lo cuol per tèrra. E tot va plan !”
E alara dormiguèron aquí, tranquillament, coma de ministres.
E lo lendeman, tornèron sortir aquí dins lo bòsc e cadun cercava ça qu’aviá besonh per manjar.
E dempuèi ie son.
E clic, clac,
Crèsi qu’ai acabat ! »

Pas de traduction pour le moment.

© Institut d'estudis occitans Sud-Avairon - Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron

Localisation

Vous aimerez aussi...

En cours de chargement...