Lo jòc de la savata
Introduction
Les veillées au coin du feu (al canton) permettaient à la fois de se retrouver en famille, souvent avec des voisins, de se divertir avec des histoires, des jeux et des danses, tout en effectuant de petits travaux.
En parlant, on bâtissait des paniers en noisetier, on fabriquait des balais, on filait…
Ce jeu s'appelait aussi passa-cotelon.
Ethnotexte
Raymond CAPOULADE
né en 1943 à La Cristilie de Soulages, décédé en 2023.
Transcription
Occitan
Français
« Entre vesins, se reunissián per far de vilhadas e i aviá lo jòc de la savata.
De veire les vièlhs, aquò èra quicòm ! Totes s’assetavan en rond, per tèrra, las cambas un bocin relevadas. Prenián una savata e la fasián passar jols ginolhs, tot lo torn, mès caliá pas far veire la savata. E n’i aviá un al mièg que caliá que cerquèsse la savata. Alara, totes fasián semblant de far passar la savata ! De còps i èra, de còps i èra pas ! Fasián córrer la savata. E, quand lo del mièg l’aviá trobada, anava s’assetar e l’altre anava al mièg. »
De veire les vièlhs, aquò èra quicòm ! Totes s’assetavan en rond, per tèrra, las cambas un bocin relevadas. Prenián una savata e la fasián passar jols ginolhs, tot lo torn, mès caliá pas far veire la savata. E n’i aviá un al mièg que caliá que cerquèsse la savata. Alara, totes fasián semblant de far passar la savata ! De còps i èra, de còps i èra pas ! Fasián córrer la savata. E, quand lo del mièg l’aviá trobada, anava s’assetar e l’altre anava al mièg. »
Pas de traduction pour le moment.
© Tous droits réservés Institut occitan de l'Aveyron
Localisation
Vous aimerez aussi...
En cours de chargement...